Guia d'ús

Què entenem per empoderament?

El Projecte Hebe ha definit l’empoderament com el procés mitjançant el qual s’incrementen les possibilitats que una persona pugui decidir i actuar de forma conseqüent sobre tot el que afecta la seva pròpia vida, participar en la presa de decisions i, finalment, intervenir de forma compartida i responsable en la col·lectivitat de la qual forma part (Soler, Trilla, Jiménez-Morales i Úcar, 2017).

Què és la rúbrica Hebe?

És una eina per a l’autoavaluació d’accions i projectes socioeducatius d’empoderament juvenil. La rúbrica pot ser útil per avaluar els projectes d’empoderament juvenil i també per planificar i implementar processos socioeducatius que vulguin incidir en l’empoderament de les persones joves.

Com està estructurada la rúbrica HEBE?

La proposta de rúbrica es compon de nou apartats, que corresponen a les nou dimensions d’empoderament que el Projecte HEBE ha construït i validat en relació amb l’empoderament juvenil. Aquestes nou dimensions es concreten en un total de 27 indicadors.

Quines són les dimensions de l’empoderament juvenil a la rúbrica HEBE?

La rúbrica HEBE s'estructura a partir de nou dimensions que expliquen el nostre concepte d'empoderament juvenil.
1. Participació
  • Ser capaç d’influenciar el propi entorn
  • Implicar-se en accions o projectes col·lectius
2. Responsabilitat
  • Assumir compromisos i tasques de forma voluntària i realista
  • Assumir les conseqüències de les pròpies decisions i actes
3. Capacitat crítica
  • Ser capaç d’analitzar problemàtiques o situacions
  • Tenir un criteri propi en relació a problemàtiques o situacions
4. Autoestima
  • Ser capaç d’afrontar situacions difícils o adverses
  • Conèixer les pròpies capacitats i reconèixer els propis límits
  • Estar satisfet amb un mateix
  • Sentir-se segur d’un mateix
  • Ser capaç de mostrar-se davant del altres
  • Sentir-se reconegut pels altres
5. Metaaprenentatges
  • Tenir consciència d’haver adquirit o millorat els propis coneixements i capacitats
  • Haver desenvolupat la capacitat d’aprendre a aprendre
  • Tenir consciència del poder adquirit per actuar
6. Eficàcia
  • Ser capaç de prendre decisions per aconseguir els objectius
  • Ser metòdic i constant en la realització de les tasques
  • Aconseguir els objectius planejats
7. Autonomia
  • Tenir iniciativa
  • Capacitat de triar i actuar seguint les pròpies conviccions
8. Identitat comunitària
  • Identificar com a propi l’espai públic i fer-ne ús
  • Compartir el patrimoni social i cultural de la comunitat
  • Identificar-se activament amb els processos cívics i associatius que es donen a la comunitat
9. Treball en equip
  • Implicar-se en el treball en equip
  • Ser capaç d’exercir funcions de lideratge en el treball en equip
  • Ser capaç de comunicar-se
  • Ser capaç de negociar i consensuar

Què conté cada indicador?

Cada indicador es desplega en quatre escenaris graduats de menor a major grau d’empoderament juvenil. Cada escenari permet triar tres opcions, segons si correspon plenament amb la identificació de l’escenari descrit, amb una identificació una mica per sota o, si escau, una mica per sobre. Els quatre escenaris presentats en cada indicador són sumatoris i acumulatius, és a dir, cada escenari sempre inclou i supera l’anterior. L’escenari 1 inclou la possibilitat de no treballar de manera específica l’indicador en qüestió. En el moment de triar un dels escenaris en cada rúbrica, es recomana acompanyar l’elecció amb evidències que avalin l’elecció presa i permetin acreditar-la. Per a això s’ha previst un apartat específic on es pregunta: «Per què es tria aquest escenari?» Disposar d’aquesta avaluació permetrà que en les ocasions en què s’apliqui la rúbrica hi hagi un criteri clar amb el qual valorar si s’han millorat o no els resultats que avalen cada posició. També inclou un apartat per a reflexions i propostes de millora en la qual es poden anotar els elements que permetin treballar millor l’indicador en el futur.

Com es va construir la rúbrica HEBE?

Aquest instrument és el resultat d’un procés metodològic que va incloure 4 fases:
  1. El contrast de dimensions i indicadors d’empoderament amb la bibliografia científica especialitzada en empoderament juvenil.
  2. El contrast amb joves a partir de quatre processos d’avaluació participativa i sis relats de vida de joves.
  3. La validació per part d’experts. Aquesta validació s’ha desenvolupat en dues fases:
    1. Validació interna a través de 5 membres de l’equip HEBE que no havien participat en la construcció de la rúbrica.
    2. Validació externa amb 25 validadors entre els quals hi ha professionals experts en l’àmbit de l’educació formal (instituts), de l’animació sociocultural i les polítiques de joventut, de l’educació ocupacional i de l’educació especialitzada.
  4. L’aplicació pilot a 20 projectes socioeducatius amb joves.

Qui pot aplicar la rúbrica HEBE?

La rúbrica està dissenyada per ser aplicada tant en els projectes com en les accions socioeducatives desenvolupades per un educador o educadora o un equip educatiu. Pot ser aplicat a projectes o accions desenvolupades pels educadors amb qualsevol col·lectiu de persones joves.

Com hem d’aplicar la rúbrica?

Un cop registrats a l’aplicació es recomana, per a cada indicador:
  1. Seleccionar l’escenari que correspongui més a la situació amb què s’identifiquen el projecte o les accions a avaluar. La ubicació en cada escenari és necessàriament aproximativa. La rúbrica HEBE està pensada perquè es pugui avaluar el treball educatiu a favor de l’empoderament de les persones joves a partir d’un educador o equip d’educadors (autoavaluació) o bé d’un projecte. En cada cas s’haurà d’iniciar la formulació de cada escenari amb l’expressió que correspongui:
    1. o “L' Educador…”
    2. o “El projecte…”.
  2. Justificar els motius de l’elecció aportant evidències. (En què s’ha fonamentat per situar-se en l’escenari escollit? Quines accions ha dut a terme per situar-se en aquest escenari?).
  3. Reflexionar i aportar propostes de millora que puguin servir d’orientació per a la formulació de nous projectes o accions.
Aquesta eina no ha de ser aplicada únicament per experts. L’única condició necessària per aplicar-la és la implicació i motivació per reflexionar i millorar la pràctica socioeducativa. Qualsevol professional que tingui interès a millorar la seva pràctica socioeducativa és capaç d’aplicar-se la rúbrica. És, per tant, una eina que tant pot ser autoaplicada com aplicada per agents externs. En el cas de ser autoaplicada per un equip educatiu, es recomana que es faci a través d’un procés de reflexió conjunta per part dels professionals que l’integren.

Què aporta l’aplicació de la rúbrica?

La rúbrica pretén afavorir la reflexió, l’aprenentatge i l’orientació dels projectes i intervencions socioeducatives a favor de l’empoderament juvenil. No pretén comparar projectes ni intervencions. Els resultats obtinguts de l’aplicació d’aquesta rúbrica permetran conèixer en quina mesura el projecte o les accions socioeducatives desenvolupades faciliten l’empoderament juvenil. Això vol dir que pot ser utilitzada, també, per a l’aprenentatge i la millora en la presa de decisions sobre la programació i el desenvolupament d’accions que ajudin els joves a empoderar-se. Pretén contribuir a facilitar una manera de mostrar com s’està treballant l’empoderament amb els joves i promoure la reflexió i la consolidació de bones pràctiques. L’aplicació de la rúbrica genera dos tipus de productes:
  1. Un gràfic de síntesi de l’avaluació realitzada en el qual es mostra la puntuació obtinguda en cadascuna de les nou dimensions. Aquest gràfic permet obtenir, de forma ràpida i precisa, la situació del projecte en relació amb l’empoderament juvenil.
  2. Un breu informe per a cadascuna de les nou dimensions. Aquest informe inclou un gràfic particular en què es representen els resultats dels respectius indicadors i la relació de reflexions i propostes de millora introduïdes per a cada un dels indicadors avaluats.

Què hem de tenir en compte en la interpretació dels resultats?

La interpretació dels resultats de la rúbrica ha de tenir en compte les característiques especials i específiques de cada col·lectiu concret, així com les limitacions que es poden derivar del context en què es desenvolupa. La finalitat és que siguin útils i condueixin a la millora.

Quan es recomana aplicar la rúbrica?

L’eina està pensada per utilitzar-la periòdicament. Es recomana aplicar-la anualment, per captar l’evolució i el progrés de cada projecte o servei socioeducatiu. La tipologia de cada projecte o servei pot determinar una aplicació més o menys periòdica.

Quant temps es tarda a aplicar la rúbrica?

A títol orientatiu, pensem que la seva aplicació pot suposar:
  1. Una primera reunió de la comissió encarregada d’aplicar la rúbrica d’autoavaluació. En aquest cas, es recomana fer una lectura i una primera discussió dels 27 indicadors. En cada cas caldrà debatre el posicionament dels membres. Seria positiu que en aquesta primera reunió s’anotessin les dades, accions, documents o informacions que s’hagin de buscar per acabar de decidir l’avaluació i les evidències que acompanyaran cadascuna de les respostes a la rúbrica.
  2. Segona reunió de la comissió, en la qual es comparteix tot el material i la informació recopilada. Si hi ha temps, es revisen i s’apliquen els 27 indicadors amb les respectives evidències i argumentacions.
  3. Si es considera necessari, es pot realitzar una tercera i última reunió per acabar l’autoavaluació, si no s’ha acabat, i prendre les decisions que es considerin oportunes arran dels resultats obtinguts.
Entenem, doncs, que idealment es pot resoldre amb dues o tres reunions. Hi ha casos, però, en els quals s’ha aplicat la rúbrica en una sola reunió.

Qui ha elaborat aquesta rúbrica?

La rúbrica per a l’avaluació d’accions i projectes socioeducatius d’empoderament juvenil que aquí es presenta s’emmarca dins del “Projecte Hebe. Una investigació sobre l’empoderament juvenil”. Es tracta d’una línia d’investigació que es desenvolupa des de l’any 2014, impulsada per cinc universitats. El lidera la Universitat de Girona i hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universidad Autónoma de Madrid. El treball ha rebut finançament del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (MINECO), de l’Agencia Estatal de Investigación (AEI) i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, UE): programa estatal d’R+D+I Retos de la Sociedad 2013 Ref.: EDU2013-42979-R i programa estatal d’R+D+I Retos de la Sociedad 2017 Ref.: EDU2017-83249-R. Es pot consultar la relació de l’equip investigador del projecte de recerca, així com els diferents productes generats, a la web projectehebe.com

Amb qui podem posar-nos en contacte per sol·licitar més informació?

Si voleu posar-vos en contacte amb els responsables del projecte de recerca de la UdG, podeu dirigir-vos-hi a través del correu hebe@udg.edu o el telèfon 972418027

Si encara tens algun dubte, no dubtis en consultar-nos.